En sànscrit la paraula “nyasa” vol dir “posar” i “vi”, “en un lloc concret”.
Vinyasa implica moviment, continuïtat, fluïdesa, connexió, progressió, sortir d’un lloc per tornar a ell. La clau que converteix aquest procés és la sincronització del moviment i la respiració. Vinyasa significa qualsevol moviment connectat amb la respiració.
En la pràctica d’Asanas, la continuïtat significa simplement que no trenquem el fluxe de la consciència, de la interiorització, concentració o acció quan ens trobem entre dues postures successives. Per mantenir aquest fluxe utilitzem la nostra respiració, per guiar-nos al sortir d’una postura i adoptar la següent o bé realitzant un grup de postures unides entre elles conegudes com Vinyasa. Aquestes postures estan pensades com a compensació de la postura anterior i com a preparació de la següent. Per equilibrar l’efecte d’una asana, neutralitzar i preparar-se per la següent.
Vinyasa, a part d’ una qüestió de compensació i preparació muscular, assegura que qualsevol apertura del cos produïda durant la pràctica sigui assimilada en tot el conjunt del cos i també ofereix una oportunitat de reestablir el ritme lliure de la nostra respiració si per exemple aquesta s’ha vist alterada en algún moment de la pràctica per la dificultat d’una postura. Reestablir el moviment i la respiració ens permet descansar i disfrutar de la quietut de la postura i també ens permet tornar a centrar la ment i els sistemes nerviós i energètic.
La clau, com he dit, és la sincronització de la respiració: cada moviment en la seqüència de Vinyasa està sincronitzat exactament amb la inspiració o la expiració. Ha d’haver un moviment continu tant del cos com de la respiració, sense cap pausa, per tal de que el cos i la respiració estiguin completament unificats. El ritme del moviment corporal reflexa exactament el de la respiració i aquest moviment del cos ve determinat pel ritme respiratori. Quan més a poc a poc es respiri, més lentament ens em de moure, i quan més reduït sigui el rang de moviment, més lentament ens em de moure també. La respiració és la que mana sempre. Mai em d’accelerar-la, el cos ha d’ajustar la velocitat dels moviments amb la velocitat de la respiració. Fer-ho al revés, fer que la respiració segueix-hi el moviment corporal, estimula l’activitat del sistema nerviós simpàtic, és a dir, fa que els muscles es contraguin forçadament, accelera i fa més curta la respiració, augmenta el batec cardíac, accelera l’activitat cerebral, sobrestimula les glàndules … en canvi, ajustar el moviment corporal al ritme de la respiració estimula l’activitat del sistema parasimpàtic, relaxa la musculatura, fa més profunda i lenta la respiració i per tant, més conscient, ralentitza el batec cardíac, calma la ment, augmenta el reg sanguíni i equilibra les glàndules. El moviment s’inicia amb una inspiració o exhalació i finalitza justament quan acaba la fase d’aquesta respiració. Quan el moviment expandeix la part anterior del cos, quan és un moviment d’apertura inspirem, i quan la contrau, quan la flexiona, expirem. Aquest és el principi a seguir de forma general.
Aquesta connexió i sincronització també té un profund efecte sobre la ment, sobre el cervell: armonitza la part anatòmica, els nervis i els muscles voluntaris, amb la fisiològica, els nervis i muscles involuntaris. Ens porta a una quietut, tranquilitat i calma mental a mida que l’atenció s’aparta dels estímuls que envaeixen el sistema nerviós somàtic i voluntari i entren en connexió amb el sistema nerviós vegetatiu o autònom. A més de portar a la ment a una concentració absoluta, doncs aquesta concentració és requerida per sentir i ajustar el ritme del moviment corporal dels muscles voluntaris amb els muscles respiratoris i al ser un moviment fluid i continuat la concentració no es perd.
La respiració que s’utilitza és l’anomenda Ujjayi: exhalant i inhalant per les foses nasals tancant el pas de l’aire a través de la glotis, de forma que es produeix un so suau i constant, (és com si volguessim entelar un mirall però amb els llabis tancats). La respiració Ujjayi és molt poderosa i entre d’altres efectes crea un estat de profunda concentració i interiorització. És important aprendre a fer-la de forma suau, sense forçar i produïnt el mateix so al inhalar i al exhalar.
Al ser una pràctica que fa més enfàsi en l’unió d’una postura amb l’altre, d’una manera més fluida i continua, és més dinàmic i actiu, la qual cosa genera ràpidament calor intern (energia) en l’organisme.
Desenvolupa l’ equilibri, la coordinació, la concentració, la força, la flexibilitat, l’energia, la calma, la pau interior, la salut i la consiència, en tots els aspectes del nostre Ser.
Vinyasa ens aporta una clara visió i execució de com entrar i sortir de les postures de forma lenta, suau i segura. Aquesta suavitat i fluïdesa, la respiració conscient sincronitzada i connecatda amb cada Asana, l’acció i alineació física i energètica, la calma i la quietut i la ment enfocada, són els espectes del Vinyasa Ioga.